Atles del comtat de Barcelona (801-993) [Material cartogràfic] / Jordi Bolòs, Víctor Hurtado
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2018
1 atles 198 p. : il. ; 28 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, 10) 
Bibliografia. Índex. Text en català, resum en anglès.
ISBN 9788423208456

Darrer volum de la col·lecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993. L'extensa documentació carolíngia ha estat traslladada a mapes toponímics,econòmics, de dominis amb les possessions comtals, vescomtals i eclesiàstiques. (Editorial).

Atles dels comtats de Cerdanya i Berga (788-990) / Jordi Bolòs; Víctor Hurtado



Barcelona : Rafael Dalmau, 2015
160 p. : il. col., map. ; 29 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, 9) 
ISBN 9788423208111

L'Atles dels comtats de Cerdanya i Berga mostra la història d'aquests dos amplis comtats al llarg dels segles VIII-X de domini carolingi. Des de l'alta vall de l'Aude fins a les ribes del Cardener, aquest immens territori s'estenia per les actuals comarques del Capcir, la Cerdanya, el Berguedà i per zones de les comarques properes, d'una manera especial el Donasà, el Baridà i tota la vall de Ribes. (Editorial).

Atles del Comtat de Girona 785-993 [Material cartogràfic] / Jordi Bolòs, Víctor Hurtado
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau, 2000
101 p. : il. col., map. ; 29 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia) 
Bibliografia. Índex. Text en català, resums en anglès.
ISBN 8423206149

La ciutat de Girona va obrir les portes als monarques francs l'any 785. Esdevingué la ciutat més important de la frontera amb Hispània, la terra controlada pels musulmans. Era l'indret on s'alçava la catedral i el centre d'un comtat molt ampli, que s'estenia des de les rodalies de Banyoles fins a Arenys de Munt, al Maresme, i des de les valls dïAmer i Anglès fins a la mar. Aquest Atles del comtat de Girona, tercer volum de la col·lecció Atles dels comtats de la Catalunya Carolíngia, inclou nombrosos mapes on hi ha situats tots els topònims esmentats als documents dels segles VIII, IX i X, on apareixen dibuixats els dominis dels principals senyors laics i eclesiàstics (com la seu episcopal o dels monestirs dïAmer, Sant Feliu de Guíxols o Sant Pol de Mar) i on sïhan representat algunes realitats econòmiques (conreus i rompudes, boscs, vies, molins, fors, etc.).

Atles del Comtat d'Urgell : 798-993 [Material cartogràfic] / Jordi Bolòs, Víctor Hurtado
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau, 2006
143 p. : il., map. ; 29 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia) 
Bibliografia. Índex. Text en català, resums en anglès.
ISBN 9788423207008

En l'"Atles del comtat d'Urgel (v88-933)", Jordi Bolòs i Víctor Hurtado estudien el territori d'aquest comtat durant els segles VIII-X. Aquest comtat s'estenia per Andorra i les actuals comarques de l'Alt Urgell, del Solsonès, del Pallars Jussà i de la Noguera. Mitjançant la realització de diversos mapes, els autors ens permeten de conèixer el poblament, l'economia i les possessions dels principals senyors laics i eclesiàstics en època carolíngia. Diversos mapes molt detallats, dedicats a situar tots els noms de lloc que trobem abans de l'any 1000 i a cartografiar tots els dominis senyorials, s'acompanyen d'altres mapes que ens permeten de descobrir, per exemple, els precedents de l'época carolíngia, l'estructura del poder a les valls, els dominis monàstics o bé l'evolució de la frontera.

Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991) [Material cartogràfic] / Jordi Bolòs, Víctor Hurtado ; [fotografies: Rafael Català i Víctor Hurtado]
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau, 2009
151, XVI p. : il., map. ; 29 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia) 
Bibliografia. Índex. Text en català, resums en anglès i francès.
ISBN 9788423207343

L'Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991) tracta la història d'aquests quatre territoris al llarg dels segles de domini carolingi. El gran nombre de documents que s'han conservat sobre mapes detallats la demografia (vil·les, vilars i poblacions més importants) i els principals dominis dels senyors laics i eclesiàstics. A banda de mapes de topònims i de dominis, l'obra inclou cartografia sobre l'economia i la societat, amb vies, molins, mines i salines, per exemple. Un conjunt de mapes més detallats amplia el coneixement sobre la història dels topònims, del poblament, dels comtes i grans senyors, i dels diversos monestirs que hi havia, com ara Sant Miquel de Cuixà, Sant Andreu de Sureda, Santa Maria d'Arles i Sant Genís de Fontanes. L'Atles també inclou mapes més detallats dels nuclis d'Elna i de Castell-Rosselló.

Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998) [Material cartogràfic] / Jordi Bolòs, Víctor Hurtado
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau, 2012
1 atles (167 p.) : il. ; 28 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia) 
Bibliografia. Índex. Text en català, resum en anglès.
ISBN 9788423207749

L'Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806 -v998) té la doble singularitat que estudia un territori molt muntanyenc i a la vegada fronterer amb l'Aragó. Per tant, la història d'aquests comtats presenta lligams estrets amb les terres occitanes i amb les terres aragoneses i navarreses. La documentació escrita sobre els comtats catalans abans de l'any 1000 és de les més nombroses d'Europa i permet elaborar mapes completíssims; ens els casos en què la documentació és escassa -com ocorre en alguna zona de la Ribagorça i el Pallars- ,els autors complementen les seves fonts d'informació amb l'arqueologia i la toponímia.

Atles del comtat de Manresa (785-993) / Jordi Bolòs, Víctor Hurtado
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau, 2004
109 p. : il. col. ; 29 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia) 
Bibliografia. Índex. Textos en català; resum en anglès.
ISBN 8423206653

El comtat de Manresa, que en època carolíngia era terra de frontera i que estava estretament lligat als comtats d'Osona i de Barcelona, s'estenia per bona part de les actuals comarques del Bages (amb el Moianès) i de l'Anoia i per sectors septentrionals del Vallès. Malgrat les guerres i les expedicions militars, el comtat de Manresa fou poblat de manera ben densa, com ho recorden els topònims, i fou ben organitzat a través d'una xarxa d'esglésies i de castells termenats.

Atles del comtat d'Osona: 798 - 993 [Material cartogràfic] / Jordi Bolòs, Víctor Hurtado
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau, 2001
125 p. : il. ; 29 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia) 
ISBN 84-232-0632-7

El comtat dïOsona va passar de dependre dels monarques carolingis lïany 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època de Guifré el Pelós. Aquest ampli comtat sïestenia des del nord de Ripoll fins a Aiguafreda i des dïOsor fins a la Riera de Merlès; és a dir, lïactual comarca dïOsona, bona part del Ripollès i de la Selva i enclaus al Berguedà, al Bages i al Vallès Oriental. Lïalt nombre de documents que sïhan conservat relatius al comtat dïOsona ens han permès dïelaborar en aquest Atles del comtat dïOsona, mapes molt detallats dels llocs de poblament, dels dominis i de les realitat econòmiques, o sobre els aspectes més interessants i innovadors a les terres osonenques abans de lïany 1000.

Atles dels comtats d'Empúries i Peralada (780-991) [Material cartogràfic] / J. Bolòs, V. Hurtado
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau, 1999
1 atles (93 p.) : il. ; 29 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia) 
Bibliografia. Índex. Resum del text en anglès.
ISBN 8423206041

Els comtats d'Empuries i Perelada eren un país cobert d'aiguamolls, d'estanys i de muntanyes no gaire altes però força esquerpes. A les planes empurdaneses veiem com se superposaren a les pervivències clàssiques les novetats de l'alta edat mitjana. Els nexes d'aquests dos comtats amb el comptat de Rosselló, un altre territori també abocat a la mar, foren intensos. Al segle X, els comtes, Gausbert i el seu fill Gausfred, i alguns senyors, impulsaren la creació i la consolidació d'alguns monestirs molt notables, com Sant Quirc de Colera, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Roses.